Com explicar a una nena que la seva mare conviu amb un dolor que no es veu? Com traduir en imatges allò que no deixa marques a la pell però pesa cada dia? L’Arlet, protagonista del conte Ja et veig, busca respostes amb la curiositat tendra de la infància, i les troba en metàfores plenes de poesia: el mosquit que no marxa mai, el pas lent de la tortuga davant la llebre, o una abraçada que sembla més d’os de peluix que no pas de goril·la.

Aquest és el punt de partida de Ja et veig, el conte infantil de Roser Marquès, basat en fets reals, que aborda amb sensibilitat i claredat la fibromiàlgia, la sensibilitat química múltiple i la síndrome de fatiga crònica. L’obra està pensada per explicar a petits i grans què implica viure amb dolor constant, cansament profund, dificultats per dormir i concentrar-se.

Amb una part narrativa i una altra d’explicativa, Ja et veig combina les paraules senzilles de la Roser amb les il·lustracions de la Clàudia, filla de l’autora, per ajudar a entendre per què hi ha dies que la mare es lleva esgotada i per què cal paciència, suavitat i respecte. El resultat és una història empàtica i pedagògica sobre com acompanyar una persona estimada que conviu amb una malaltia que no es veu, però que es viu intensament. El llibre compta amb el suport de l’ACAF (Associació Catalana d’Afectades i Afectats de Fibromiàlgia i d’altres Síndromes de Sensibilització Central).