NOTA DE PREMSA
Quaranta-tres anys després de la seva primera edició, Darrere nostre un riu de flors trencades… d’Enric Larreula torna a les llibreries amb una nova edició que, publicada per La Banya Edicions, rescata aquesta obra d’impressions i sentiments profundament lligada a la natura i la identitat catalana. Escrit entre 1969 i 1970, i amb una cloenda afegida deu anys després, aquest llibre és un autèntic viatge sensorial pel Montseny, un dietari íntim i personal que captura el canvi d’un món en perill d’extinció i que dona a la muntanya el paper clau de refugi i revelació.
Enric Larreula transporta al lector fins a Viladrau amb una prosa poètica i evocadora, acompanyat del seu inseparable company, en González, un gos errant que es converteix en testimoni fidel del seu pas per aquell territori. Amb un estil que cavalca entre el monòleg interior i la contemplació nostàlgica, l’autor descriu el Montseny com un espai d’exploració i introspecció, un lloc on la natura esdevé llibre obert i on cada paisatge amaga una història, un record o una ferida del passat.
Darrere nostre un riu de flors trencades es va publicar per primer cop l’any 1982 i va ser el primer llibre de narrativa de Larreula que, posteriorment, ha tingut una llarga trajectòria literària. La primera presentació d’aquesta reedició del llibre, que conté a més il·lustracions realitzades pel propi Enric, es farà a Castellar del Vallés el diumenge 6 d’abril.
L’autor
Nascut a Barcelona l’any 1941, Enric Larreula és escriptor, professor universitari i il·lustrador. Al final de la dècada dels setanta va començar a publicar material didàctic i va participar en la realització d’una seixantena de llibres d’ensenyament. A partir de l’any 1981 va iniciar la publicació del que acabaria essent una de les produccions més importants de narrativa infantil i juvenil en llengua catalana, amb títols com El gegant bo (1981), Marduix (1983), premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil del 1984, la sèrie de novel·les d’aventures Ala de corb, il·lustrada per Jordi Vila Delclòs, Les memòries de la Bruixa Avorrida (1986), Em dic Paco… (1991), Contes per a un món millor (1992), que obté el premi Lola Anglada del 1991, Terres verges (1997) o La transformació (2007).
Simultàniament publica poesia, teatre, assaig, narrativa curta i narrativa satírica amb títols com La propina (1990) o La dutxa (2000), ambdós premiats amb el premi Pere Quart d’humor i sàtira del 1990 i del 2000 respectivament, o Dolor de llengua (2002), un assaig on l’autor repassa la situació de la llengua catalana en l’actualitat.
L’any 2002 és distingit amb el Premi d’Honor Jaume I. L’any 2018 va rebre el Premi Nacional Joan Coromines i el 2021, la Generalitat de Catalunya li va lliurar la Creu de Sant Jordi.
