A través d’un conjunt divers de vinyetes i il·lustracions, Victor Centelles aconsegueix amb aquest llibre teixir un diàleg entre els elements locals i el globals, demostrant com s’entrellacen, i es poden reflectir mútuament, diversos esdeveniments i dinàmiques socials de diferents àmbits. Aquest llibre es serveix de la metàfora de l’olla barrejada, un plat tradicional català, per il·lustrar la bona diversitat i la complexitat de la societat. Aquesta visió es materialitza en cada pàgina, on l’autor no tan sols registra els absurds de la nostra realitat sinó que també subratlla la rellevància i la importància del diàleg, la comprensió i respecte mutu.
Montsant és una conversa que l’autor, Agustí Martí, manté amb el paisatge prioratí, on els espais naturals entren en comunió amb aquells més personals i humans. Viaranys que conviden a la reflexió, senders i ermites que porten a la calma, la muntanya silenciosa que desprèn el seu missatge amb l’aire i, observant-ho tot, l’home com a element integrat a aquesta essència immaterial que és el Montsant.
Agustí Martí Estrada neix a Tarragona. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona però, aquells anys, els seus interessos se centren més en l’art, la música i la literatura. Fugint de l´ambient opressiu de la dictadura Franquista decideix marxar a Londres on s´involucra en l´ambient cultural dels exiliats espanyols. Durant els següents 3 anys fa de Lector a la Universitat de Bristol. Mort el dictador torna i arriba a Altafulla i decideix obrir un local, el Faristol, amb el repte de fer-ne un centre musical, gastronòmic i cultural. Mai no ha parat d’escriure i això l’ha portat a publicar el llibre de relats “Las diosas transparentes” a Editorial Silva (2016). Amb La Banya Edicions, forma part de les obres “Altafulla en negre” (2023) i “Altafulla en vers” (2024).
Aquest llibre s’ha concebut com un acte d’homenatge a tota la gent de Salomó que ha estat capaç de mantenir una tradició centenària al voltant de la imatge del Sant Crist. Es revisen i s’actualitzen els coneixements relatius a la història, l’art i la literatura que impregnen el mite del Sant Crist, i molt especialment, les representacions del Ball del Sant Crist com a espectacle, com a dinamitzador d’una important activitat cultural i associativa, com a signe de cohesió i identitat de la nostra comunitat i com a contribució a la defensa de la llengua i la cultura catalanes. A més, presenta una crònica completa i detallada de l’evolució dels darrers cinquanta anys, des del 1972, quan el Taller d’Escenografia de l’Institut del Teatre va dissenyar una arquitectura renovada de l’estructura de l’espectacle, les línies mestres del qual es mantenen en l’actualitat. El llibre, en definitiva, pretén descriure i posar en relació tots els components que genera la tradició del Sant Crist per oferir una síntesi global.
Títol: El Ball del Sant Crist de Salomó. Història, tradició, devoció, mite i identitat (1843-2022)
Altafulla, poble de mar envoltat i desbordat d’història, tradició i cultura que, des de temps immemorials, han captivat l’ànima dels poetes. Aquest és el bell punt de partida de la present col·lecció de poesia, homenatge a aquest espai únic, mosaic de veus que, des de diferents horitzons, convergeixen en la celebració de la seva essència.
Aquest llibre aplega poemes d’autors diversos, alguns fills d’Altafulla, altres arribats de ciutats veïnes o terres llunyanes, i fins i tot aquells que, sense viure-hi, s’han deixat empresonar per la seva màgia. Cada poeta aporta la seva visió única, el seu sentir particular, teixint així un tapís ric i polifònic que reflecteix la pluralitat de la vida i la cultura altafullenques.
Autors/es: Silvia Amigó, Sergio Belmonte, Samuele Arba, Roser Guasch, Òscar RamÍrez Dolcet, Manolo Carmona, Josep Maria Bellido, Joana Badia, Joan Carnicer, Jessica Neuquelman, Gòria Ganga, Fonxo Blanc, Carme López, Carlos Terrón, Anna Tomàs, Anna Muntaner i Agustí Martí.
CAST- Lo último siempre está por llegar. El presente presuroso siempre se avanza y le pisa los talones sin llegarlo a alcanzar. ¿Qué es lo último?
Con esta intrigante pregunta, Manolo Carmona nos presenta su nuevo poemario, el segundo que publica, donde pretende llegar al corazón de cada lector o lectora de su poesía, creando en ellas y ellos una reflexión sobre lo leído.
Con este poemario, Manolo ha penetrado una vez más en lo más interno de su alma, escarbando en recuerdos de su niñez, en sueños de adolescencia y amores que jamás se hicieron realidad. Quizás por eso es importante saber, como explica el propio autor, que el que escribe, siempre escribe para sí mismo, pero también pensando en los demás.
CAT- L’última cosa sempre ha d’arribar. El present sempre s’avança i li trepitja els talons sense arribar-lo a assolir. Què és l’última cosa?
Amb aquesta intrigant pregunta, Manolo Carmona ens presenta el seu nou poemari, el segon que publica, on pretén arribar al cor de cada lector o lectora de la seva poesia, creant en elles i en ells una reflexió sobre el que s’ha llegit.
Amb aquest poemari, Manolo ha penetrat una vegada més en el més intern de la seva ànima, furgant en records de la seva infantesa, en somnis d’adolescència i amors que mai no es van fer realitat. Potser per això és important saber, com explica el mateix autor, que qui escriu, sempre escriu per a si mateix però també pensant en els altres.
De totes les empreses en què podem participar a la nostra vida, la més important és la de fer-nos a nosaltres mateixos, de manera que siguem viables, sostenibles i duradors. I aquesta és una tasca que hem de fer nosaltres de forma artesanal, a mà, per això el títol del llibre FET a MÀ, l’ofici de fer-se un mateix, sense distinció de gènere.
D’això tracta aquesta obra i ho fa mitjançant un recorregut per les diferents etapes de la vida, comparant aspectes empresarials i humanístics. Aquest no és un llibre d’autoajuda sinó un llibre d’acompanyament que tracta sobre com hem de construir el nostre cistell vital, aquell que ens ha d’acompanyar tota la vida, i que ens diu què hi hem de portar, per quan ho necessitem. Per tant, va dirigit a totes les persones que estan construint aquest cistell vital i a les que tindran la responsabilitat d’ensenyar a altres, a construir-lo.
Antonio Narbona Jiménez, nascut a Barcelona i resident a Altafulla, és titulat en Fisioteràpia i Infermeria. Té una àmplia formació en màsters i postgraus universitaris relacionats amb les ciències de la salut; i està especialitzat en Salut Pública, a les àrees d’Educació per a la Salut i Gestió sanitària.
Ha exercit professionalment dins de les competències pròpies de la seva formació i especialment dins l’àmbit educatiu universitari, exercint càrrecs de Direcció i Gestió i com a docent, durant més de 40 anys, col·laborant amb les Universitats: Autònoma de Barcelona, de Barcelona , de Girona, Rovira i Virgili de Tarragona, a centres adscrits a les mateixes i a les Universitats, Internacional de Catalunya i Isabel I de Burgos entre altres.
Ha estat Degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya (1996-2002) i Director del Telèfon de l’Esperança de Barcelona, entre altres activitats. Ha rebut la Medalla d’Or a la trajectòria professional el 2012 atorgada pel Fòrum Europa 2001 i el Premi Ciutadà Europeu el 2013, per la seva col·laboració a la creació de l’espai europeu en educació.
Els protagonistes d’aquesta història, en Salvador i en David, malgrat tenir unes personalitats molt contraposades, comparteixen l’inconformisme davant la vida i també una certa inadaptació a les convencions socials. Cadascun lluita a la seva manera per escapar de la grisor, de la mediocritat i frustracions a què els condemna la seva existència. Aquesta lluita els portarà per un camí imprevisible, somogut per la fatalitat d’un triangle amorós i per l’opció de delinquir per tal d’aconseguir els seus propòsits.
Síndrome de Portlligat ens presenta una trama pròxima al thriller, amb una mirada introspectiva i a la vegada irònica, on es barregen els mons de l’art, la literatura i el crim.
Jaume Planas i Panadès. Nascut a Vic l’any 1958, ha dedicat bona part de la seva vida a impartir classes de Llengua Catalana i Castellana i Ciències Socials a l’ensenyament secundari. Una de les dèries que ha marcat el seu imaginari és la dels viatges. L’any 2005 va publicar Tirguz, i al 2013 va veure la llum La Falç i la Rosa. Amb Síndrome de Portlligat podem dir que continua la saga de personatges inquiets i anònims que intenten conjurar la fatalitat del destí.
A partir de la pedagogia sistèmica i també com a conseqüència de fets lligats a la seva vida, l’autora desplega tots els seus coneixements per acabar creant aquest conte apte i aconsellable per a tots els públics. “El meu tresor” posa llum a una història tan real com la convivència entre ella i la seva germana, que pateix paràlisi cerebral, i tot el procés d’aprenentatge que ha suposat la relació entre ambdues.
Nascuda a Altafulla i mare de dos fills, la Rebeca té arrels a les Terres de l’Ebre, una simbiosi que fa que se senti de les dues terres. El món de la Rebeca gira al voltant del treball amb la cura dels malalts, treballant en l’àmbit de la sanitat i a un taller de persones discapacitades. La seva situació laboral va donar un gir després d’estudiar la carrera de magisteri d’Educació Especial i passar a dedicar-se als més petits.
Més tard va fer els estudis de la DECA on treballa actualment com a mestra de Religió. Amb tot, ha seguit cursant estudis diversos de pedagogia sistèmica a Reus i d’Eines Sistèmiques a l’Institut Gestalt de Barcelona. Com la seva mare, la Rebeca inicia ara els seus passos en el món de l’escriptura.
Publicació presentada a la convocatòria de subvencions de la Diputació de Tarragona
Altafulla en negre és l’exercici imaginatiu i creatiu de tretze escriptors i escriptores residents en aquest municipi per aconseguir generar, en qualsevol carrer o espai, pensant en algú concret o inventant personatges, basant-se en fets reals o partint de zero, a contes breus s que són plens de misteri, suspens, conspiracions i assassinats.
Així, enverinaments, intoxicacions, accidents, cops mortals i precisos, corrupteles informàtiques i altres fets luctuosos i plens d’incògnites, captivaran a qui llegeixi aquest recull ple de qualitat, sarcasme i ganes de divertir.
Agustí Martí, Albert Pardo, Àlex Baldoma, Àngels Gimeno, Anna Muntaner, Hernan Venti, Joan Carnicer, Maria Bestard, Marianella Yanes, Òscar Ramírez-Dolcet, Pere Inglés, Toni Capell i Xavier Soriano són els responsables d’aquesta obra altafullenca i ben negra.
Publicació presentada a la convocatòria de subvencions de la Diputació de Tarragona.
La culpa d’aquest llibre la té un cucut perquè un dia l’Oriol, l’autor, li va dir a la seva filla Tanit que aquest era un ocell impresentable ja que deixava els seus ous als nius dels altres ocells. Quan la seva filla li va explicar la veritat, que es descobreix al llibre, l’Oriol va començar a escriure i pintar tots els ocells que ara es poden veure en aquests contes que formen part de “La veu dels ocells”.
Els 8 contes que configuren l’obra conviden als lectors i lectores a volar i viatjar per diversos espais, paratges, ciutats i països. Totes les aus que hi surten les podem veure volar pers les terres tarragonines menys una que cal conèixer mentre es gaudeix del llibre.
L’Oriol Rossinyol ha estat sempre vinculat professionalment al món de la música i això no passa desapercebut en els vídeos que es poden veure sobre cada conte a través d’un codi QR que hi ha al llibre i que porten al canal de Youtube més volador i ocellaire del món.
Publicació presentada a la convocatòria de subvencions de la Diputació de Tarragona.
